#TuNoEtsDeBarcelona si no saps on és la mina de blenda i galena anomenada “Juanita”

Tu no ets de Barcelona si no saps on és la mina de blenda (sulfur de zinc) i galena (sulfur de plom) anomenada “Juanita”.

Malgrat que actualment la Barcelona urbana està tapant els colls i els turons amb edificis i carrers asfaltats, la mina “juanita” es un dels pocs jaciments visibles i visitables que ens transporten a un temps on a les muntanyes i als turons del pla de Barcelona les explotacions mineres eren multitud.

En plena revolució industrial hi havia qui apostava perquè Barcelona es transformés en una conca minera, però, segurament més per sort que per desgracia, no va ser així. Desprès d’alguns estudis, es va concloure que ni la qualitat dels filons dels minerals del litoral ni la dels carbons del Pirineu era prou bona com per competir amb la d’altres indrets.

A part de un viatge en el temps, la vista a la mina “Juanita” també és tota una experiència que sembla impossible que la puguis viure tant a prop de Barcelona, de fet dins del seu terme municipal. Si no fos perquè en tot moment pots veure el mar i tota la ciutat, diries que estàs molt lluny de la Barcelona. De ben segur que jugant bé amb l’enfocament de la càmera més d’una vegada algú ens ha donat gat per llebre.

A Barcelona hi havien hagut moltes mines, segurament la més coneguda i important va ser la mina de ferro de Can Xirot, a la part alta del Park Güell, al peu del Carmel, coneguda anteriorment com les mines de ferro de Gràcia, i avui totes cegades.

Tornant a la mina “Juanita”, segons el Sergi Falguera, col·laborador de l’associació Amics del Museu de Geologia, el jaciment es va començar a explotar al segle XVII, però les extraccions més importants corresponen als segles XIX i XX, quan se la va batejar com a la Juanita. Formava part dels terrenys de la Masia de Santa Caterina, al barri de Pedralbes.

La mina encara conserva diversos túnels d’accés. Hi baixa aigua, però no és potable perquè arrossega l’àcid que es forma a partir de l’òxid dels minerals.

Eloi Guerrero Loran, en el seu treball de fi de grau, explica que la primera referència que es té de la mina Juanita data de l’any 1734, però sembla ser que ja havia estat explotada amb anterioritat. L’època de màxima activitat se situa entre finals del segle XIX i principis del XX. Aquesta mina va ser explotada de forma més o menys artesanal fins al 1934, any en que es va abandonar.

L’única referència bibliogràfica d’interès científic trobada data del 1905, i correspon a un treball de tres pagines publicat al butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural amb el títol “El jaciment de blenda y galena de St.Pere Martir”, escrita pel mossèn Norbert Font i Saguer.

La mina Juanita està situada a la vessant sud-est de la Serra de Collserola, concretament per sobre del monestir de Pedralbes, amb vistes al mar entre la carretera de les aigües i el turó del Portell, molt a prop de l’antena de Sant Pere Màrtir (veure mapa).

La mina Juanita està constituïda per un conjunt de filons de bari, fluor, plom i zinc (Ba-F-Pb-Zn) encaixats dins d’un sòcol Paleozoic constituït per roques meta sedimentaries d’edat Cambriana. Els minerals de la mena que s’hi explotaven són els sulfurs de zinc i plom, esfalerita (ZnS) i galena (PbS); mentre que els principals minerals trobats en la ganga són calcita (CaCO₃), barita (BaSO₄), fluorita (CaF₂) i quars (SiO₂). A més d’aquets minerals, se’n hi poden trobar d’altres d’abundància molt menor, com ara pirita (FeS₂), calcopirita (CuFeS₂), quiastolita (Al2SiO5) i altres minerals tardans com ara hidrozincita (Zn₅(CO₃)₂(OH)₆), melanterita (FeSO4·7H2O), guix (CaSO₄·2H₂O), goethita (FeO(OH)), hematites (Fe₂O₃) o cerussita (PbCO₃), entre d’altres.

Les galeries de la mina segueixen els filons principals muntanya endins. L’orientació i pendent dels filons es pot seguir a través del recorregut de la mina, ja que aquesta va ser construïda seguint la mineralització de galena. Segurament part dels filons van ser explotats a cel obert seguint el pendent format pel torrent de la Font del Lleó. El torrent
coincideix aproximadament amb l’orientació dels filons, i arriba fins a les escombreres principals de la mina que estan més al sud-est, tot just travessada la carretera de les aigües, sobre la granodiorita de Barcelona.

Galeria d’imatges

La mina Juanita d’Alinyà

Com a curiositat, dir que també hi ha una mina anomenada “Juanita” a l’Alt Urgell, al municipi de Figols i Alinyà, a prop de l’ermita de Santa Pelaia, a tocar de Cambrils del Solsonès (veure mapa).

La mina Juanita, o de Santa Pelaia, va estar en funcionament durant la dècada dels anys 80 del segle passat. Era una mina de carbó (lignit), explotada en part de manera subterrània i en part subaèria. El poc valor calorífic d’aquest carbó va obligar a replantejar-se la rendibilitat de l’explotació.

Enllaços d’interès d’on s’ha tret la informació:

😉

😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s