#TuNoEtsDeBarcelona si no saps on es el Monument al 2

Monument al número 2 de Barcelona IMG_9888

Tu no ets de Barcelona si no saps on es el Monument al número 2.

  • Al Fossar de les Moreres / no s’hi enterra cap traïdor, / fins perdent nostres banderes / serà l’urna de l’honor.
  • Con us deia, Fontanelles / el rei està molt fotut; / el que guia ens ha sigut /és ja un manso sense esquelles.

Si amb aquestes dues pistes
tampoc el saps trobar,
has d’anar a les rambles
més sovint a passejar.

Al Fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor

El Monument al 2, com se’l coneix popularment, es el monument dedicat a l’autor del poema “Al fossar de les moreres” i del drama històric en un acte i en vers Don Jaume “El Conquistador”.

Efectivament, es el Monument a Serafí Pitarra, aquell que va ser capaç de guanyar 12 premis saben que tenia el jurat en contra. Sabent la mania que li tenien, feia copiar les seves obres per diferents persones perquè no li reconeguessin la lletra i les feia enviar des de València i Madrid, per assegurar que no el pugessin perjudicar.

A Frederic Soler és un monument escultòric creat el 1906 amb un disseny arquitectònic de Pere Falqués, mentre que la part escultòrica va ser a càrrec d’Agustí Querol.

L’HOMENATGE DE BARCELONA A PITARRA

Serafí Pitarra, de naixement Frederic Soler i Hubert, va ser un popularíssim dramaturg barceloní del segle XIX. Alhora fou poeta i empresari teatral. Se’l coneix per haver fundat el Teatre Català segons resa a la base del monument a ell dedicat gairebé al final de les Rambles, a la Plaça del Teatre (abans Pla de les Comèdies). Només pel lloc on està emplaçat el seu monument ja podem deduir que ha estat fill predilecte de Barcelona. Tenint en compte que a les Rambles no hi ha espai material per a col·locar cap més monument, ens va picar la curiositat per saber per què es va escollir a Pitarra. La resposta ens la va donar una fotografia del dia de la inauguració del monument i que reproduïm tot seguit:

Plaça del Teatre-Monument Pitarra-12

Està prou clar que Pitarra va ser un personatge molt famós a l’època però el que encara crida més l’atenció és la data de la fotografia, 26 de desembre de 1906. I què té d’especial? Doncs que van haver de passar més d’onze anys des de la defunció de Pitarra perquè s’inaugurés el monument. És a dir, que després d’onze anys de la seva mort, el record i el clam popular van ser tan grans que ni el temps va ser capaç d’esborrar de la memòria del poble la seva figura. Transcrivim a continuació part de l’article aparegut a l’endemà a La Vanguardia per a traslladar-nos en el temps i imaginar-nos que vam estar presents en aquell magnífic esdeveniment:

Llegiu l’article complert a “Passió per Barcelona“.

IMG_9888 o

Si encara no saps on anar-lo a veure, clica aquí per veure’l al Google maps.

Si a Barcelona us diuen que “toqueu el dos“, ara ja sabeu on heu d’anar.

😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s